Pirates a Badalona

auca300Ja abans del s. XV eren freqüents les incursions dels pirates algerians i tunisencs a la nostra costa. Amb les seves ràpides naus apareixien inesperadament i saquejaven les poblacions, sembrant la desolació i la mort entre els pobles costaners.

A Badalona els pescadors i la pagesia no és la primera vegada que reben aquesta inesperada i terrible visita. Encara no ha arribat la primavera d’aquest any de 1527 i han decidit demanar ajuda a Ferrer de Gualbes, casat amb la Sra. Elionor de Santcliment, mestressa de la Torre Vella. Volen evitar ser sorpresos una altra vegada pel temible i sanguinari cabdill corsari CATXIDIABLE.

Són moltes les poblacions catalanes que han rebut la visita d’aquest pirata i aquesta vegada els vilatans no volen ser atrapats i emportats captius per ésser venuts com esclaus als mercats d’Alger.

A Barcelona, l’any 1513, el Consell de Cent ja havia decidit armar algunes naus, encara que insuficients, per evitar els continus i nombrosos assalts.

Per aquesta raó els badalonins no estan tranquils i volen evitar ser sorpresos, una vegada més, per les temibles naus dels pirates. Així que han decidit demanar ajuda el senyor de la Torre Vella i han nomenat una comissió per anar a parlar amb ell.

En aquesta ocasió, i desprès d’escoltar la comissió en representació dels pescadors i dels pagesos, en Ferrer de Gualbes ha decidit convocar els propietaris de les masies de Llefià, de Canyet i de Pomar per tal d’organitzar-se i poder fer front al possible atac dels pirates.

És divendres i l’endemà està prevista la celebració d’un mercat a la masia de can Canyadó.

El senyor de la Torre Vella vol aprofitar l’ocasió per lluir el seu poder davant els convocats: els carrers de dalt de la Vila s’engalanen per rebre els visitants. El poble tampoc es vol perdre tan gran esdeveniment i la taverna de la plaça està plena de gent. La música inunda tot el dalt de la Vila. Els cistellers, els terrissaires, els ferradors… ofereixen els seus millors productes, els joglars es barregen amb les dames que busquen les millors mercaderies… tot és vida i color en els carrerons de dalt de la Vila.

Desprès d’un extraordinari concert de cant gregorià a l’església, i ja tothom esgotat, el silenci omplirà els carrers, encara que alguns vilatans voldran continuar la festa i els soldats hauran d’actuar de valent per tal d’evitar aldarulls que puguin molestar els senyors que descansen a la Torre Vella.

El dissabte clarejarà esplèndid. Sembla que també vol sumar-se a la trobada festiva que els pescadors i els pagesos, cada any per aquestes dates, celebren a la masia de can Canyadó. Des dels camps i els sorrals de baix a mar, tothom, pescadors i pagesos, porten el millor dels seus productes al mercat que se celebra davant de la masia.

Al mercat l’activitat és intensa, molta gent vinguda d’altres indrets s’amuntega a les parades a la recerca dels millors i més assequibles productes. Hi ha també qui aprofita l’aglomeració per sostraure la bossa als despistats. Tot és bullícia, sorolls, olors, anar i venir…

En Mostassat, un vell funcionari municipal vestit amb una elegant gonella coberta per una esplèndida gramalla, vigila el mercat. Vetlla per la correcció dels pesos i de les mesures, a més a més de tenir cura de la higiene i també del manteniment de la moral pública.

A mitja tarda algú anuncia que a la costa ha arribat un vaixell pirata. La por i els crits envaeixen el mercat. Tothom busca on refugiar-se. Una vegada més els pirates han sorprès els confiats vilatans, poca cosa es podrà fer per evitar la tragèdia i deturar l’escomesa.

Desprès de desembarcar, els pirates pugen per la riera i es dirigeixen cap a la masia. Els pocs badalonins que encara no havien pogut refugiar-se enlloc, fugen espantats mentre els pirates continuen avançant. Tot el que troben pel camí ho destrossen sense cap consideració. Poc després arriben a la Baixadeta. La por paralitza els pacífics vilatans que romanen al mercat i, encara que hi ha paradetes, els pirates es dirigeixen cap a la masia des d’on s’intenta rebutjar l’atac. Tanmateix poca cosa es podrà fer davant la brutalitat dels pirates. Així, poc desprès el foc surt per la torre de la masia i la desesperació inunda els cors dels vilatans impotents davant del salvatgisme dels pirates. Tot està perdut. Una altra vegada els pirates han aconseguit el seu objectiu.

La negra nit inunda un espai, tranquil i pacífic no feia gaire, amb l’orgia de bruixes i diables que celebren la seva victòria. Els vilatans observen amb expectació i por el dantesc espectacle. L’endemà s’esperen el pitjor.

El dia següent, diumenge, una delegació del Consell es reuneix amb CATXIDIABLE per intentar negociar la pau. Volen evitar que els pirates s’emportin badalonins per ser venuts com esclaus. No serà fàcil arribar a un acord, ja que les demandes dels pirates solen ser inassolibles. Els vilatans i els senyors lliuraran als pirates tot allò que amb molt esforç han aconseguit reunir al llarg de tot un any de treball. Finalment, uns i altres aproparan posicions i s’arribarà a un acord. Per celebrar-ho continuaran amb la festa.

Tanmateix ja res no serà igual. A poc a poc els artesans, els comerciants… comencen a recollir les seves parades. L’animació a la tarda decau. En els rostres de la gent es nota el cansament, encara que pirates i vilatans caminen junts pel mercat.

Deixa un comentari